- “DE L’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC A LA INTERCULTURALITAT”
INTRODUCCIÓ
- Per què un acolliment lingüístic?
· Augment de la immigració estrangera
· Gran diversitat en quant a immigració
UN CANVI MUNDIAL RÀPID I PROFUND, PERÒ AMB TRETS ESPECÍFICS
- Ens trobem en un moment de canvi social ràpid i profund que adopta en cada context local unes característiques específiques.
- Trobem una diversitat multicultural a tot el món creada per factors com: els intercanvis comercials, la circulació dels productes audiovisuals o l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Les organitzacions mundials es troben davant noves realitats que reclamen noves formes d’entendre i d’organitzar la diversitat.
- Des de la nostra societat hem de participar en la salvaguarda de la diversitat.
- Trobem a escala mundial els principis del pluralisme cultural i d’aquests hem d’extreure el nostre propi model de pluralisme
- La diversitat cultural compta amb característiques concretes i específiques en cada lloc, per tant, hem d’anar en seny que no s’apliquin interpretacions estereotipades.
L’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC, INDESTRIABLE DE LA INTEGRACIÓ EN GENERAL
- Les formes més adequades d’atendre a l’acolliment lingüístic de la immigració són:
o Atendre primerament els col·lectius de més difícil incorporació i més ràpid creixement.
o Atendre els immigrants des del moment inicial de l’acollida.
o Fixar-se primordialment en el vessant lingüístic de la integració.
- En quant al terme d’immigració trobem interpretacions diferents tant per la societat com per la política comunitària.
o Política comunitària: Els estrangers procedents de fora de la UE.
o La societat: nous ciutadans procedents d’altres països de la UE, nous ciutadans procedents de la resta de l’Estat...
- Necessitem un terme més inclusiu envers la immigració: “Aquest podria ser: Població/ciutadans d’incorporació recent”
- La principal finalitat de la política lingüística és la integració lingüística del ciutadà, però aquesta no es pot deslligar de les altres finalitats: integració ciutadana, social, laboral, residencial o assistencial.
- En quant a la nostra societat, la integració lingüística es donarà quan siguin capaços d’utilitzar les dues llengües oficials (català/ castellà) en les seves comunicacions de caràcter públic. Això no vol dir que no puguin usar la llengua que prefereixin en l’àmbit privat.
ACOLLIMENT I LLENGUA
- Quina relació hi ha entre l’acolliment lingüístic i l’acolliment en general?Qualsevol acolliment té un efecte lingüístic ja que necessita una comunicació verbal per tant, és imprescindible que s’incorpori l’accés a la llengua catalana per així no crear un altre moment i lloc posterior.
- Tots els serveis d’acolliment haurien de tenir una estratègia d’integració lingüística que afavoreixin la incorporació gradual del català, però, fan un bon acolliment lingüístic aquests?
o El sistema educatiu no és tan sols un instrument eficaç per a l’acolliment sinó que és un espai idoni per implicar els estudiants i el personal en l’educació intercultural.
o En l’àmbit laboral, països com Dinamarca, afirmen que al lloc de treball és a on té més eficàcia l’aprenentatge de la llengua, per tant, es podria aprofitar la formació ocupacional amb els recursos del FORCEM.
o Les entitats especialitzades en l’atenció inicial estan moltes vegades mancades d’estratègies lingüístiques d’acolliment però realment és l’entorn social i associatiu autòctons el que manca d’accions d’acolliment.
- L’acolliment es sol delegar en els professionals, així com es sol delegar també la responsabilitat de l’acolliment als professors de llengua.
- La millor motivació per aprendre una llengua és tenir algunes persones amb les quals poder mantenir-hi una relació interessant.
- Aprendre a comunicar-se en català en el màxim d’ocasions o casi sempre és un objectiu més important que adquirir coneixements gramaticals
LA IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT
- Per a que les relacions interculturals creixin i no només siguin parelles de conversa, es poden dur a terme:
o Organització d’activitats de lleure interculturals a partir d’ofertes de lleure existents.
o Organització de programes interculturals de barri o de municipi.
- L’objectiu és la implicació màxima de la societat civil.
- La integració no és un procés unilateral, la societat també ha de ser receptora.
