Joc per parlar català

LA PARAULA AMAGADA

Edat per a la que va dirigida: Primer i segon cicle de primària.

Objectius: Consolidar el vocabulari dels números en català.

Temporalització: 10 minuts

Explicació: Aquesta activitat consisteix en presentar als alumnes un full amb una fitxa que conté els nombres de l’1 al 100. El mestre haurà de dictar unes consignes que els alumnes hauran de seguir, per exemple,  heu de fer una línia del 4 al 7. Una vegada finalitzat el dictat trobaran a la fitxa un dibuix:

Presentació Power Point a classe

-         “DE L’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC A LA INTERCULTURALITAT”

INTRODUCCIÓ

-      Per què un acolliment lingüístic?

·        Augment de la immigració estrangera

·        Gran diversitat en quant a immigració

UN CANVI MUNDIAL RÀPID I PROFUND, PERÒ AMB TRETS ESPECÍFICS

-         Ens trobem en un moment de canvi social ràpid i profund que adopta en cada context local unes característiques específiques.

-         Trobem una diversitat multicultural a tot el món creada per factors com: els intercanvis comercials, la circulació dels productes audiovisuals o l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació.

-         Les organitzacions mundials es troben davant noves realitats que reclamen noves formes d’entendre i d’organitzar la diversitat.

-         Des de la nostra societat hem de participar en la salvaguarda de la diversitat.

-         Trobem a escala mundial els principis del pluralisme cultural i d’aquests hem d’extreure el nostre propi model de pluralisme

-         La diversitat cultural compta amb característiques concretes i específiques en cada lloc, per tant, hem d’anar en seny que no s’apliquin interpretacions estereotipades.

L’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC, INDESTRIABLE DE LA INTEGRACIÓ EN GENERAL

-         Les formes més adequades d’atendre a l’acolliment lingüístic de la immigració són:

o   Atendre primerament els col·lectius de més difícil incorporació i més ràpid creixement.

o   Atendre els immigrants des del moment inicial de l’acollida.

o   Fixar-se primordialment en el vessant lingüístic de la integració.

-         En quant al terme d’immigració trobem interpretacions diferents tant per la societat com per la política comunitària.

o   Política comunitària: Els estrangers procedents de fora de la UE.

o   La societat: nous ciutadans procedents d’altres països de la UE, nous ciutadans procedents de la resta de l’Estat...

-         Necessitem un terme més inclusiu envers la immigració: “Aquest podria ser: Població/ciutadans d’incorporació recent”

-         La principal finalitat de la política lingüística és la integració lingüística del ciutadà, però aquesta no es pot deslligar de les altres finalitats: integració ciutadana, social, laboral, residencial o assistencial.

-         En quant a la nostra societat, la integració lingüística es donarà quan siguin capaços d’utilitzar les dues llengües oficials (català/ castellà) en les seves comunicacions de caràcter públic. Això no vol dir que no puguin usar la llengua que prefereixin en l’àmbit privat.

ACOLLIMENT I LLENGUA

-         Quina relació hi ha entre l’acolliment lingüístic i l’acolliment en general?Qualsevol acolliment té un efecte lingüístic ja que necessita una comunicació verbal per tant, és imprescindible que s’incorpori l’accés a la llengua catalana per així no crear un altre moment i lloc posterior.

-         Tots els serveis d’acolliment haurien de tenir una estratègia d’integració lingüística que afavoreixin la incorporació gradual del català, però, fan un bon acolliment lingüístic aquests? 

o   El sistema educatiu no és tan sols un instrument eficaç per a l’acolliment sinó que és un espai idoni per implicar els estudiants i el personal en l’educació intercultural.

o   En l’àmbit laboral, països com Dinamarca, afirmen que al lloc de treball és a on té més eficàcia l’aprenentatge de la llengua, per tant, es podria aprofitar la formació ocupacional amb els recursos del FORCEM.

o   Les entitats especialitzades en l’atenció inicial estan moltes vegades mancades d’estratègies lingüístiques d’acolliment però realment és l’entorn social i associatiu autòctons el que manca d’accions d’acolliment.

-         L’acolliment es sol delegar en els professionals, així com es sol delegar també la responsabilitat de l’acolliment als professors de llengua.

-         La millor motivació per aprendre una llengua és tenir algunes persones amb les quals poder mantenir-hi una relació interessant.

-         Aprendre a comunicar-se en català en el màxim d’ocasions o casi sempre és un objectiu més important que adquirir coneixements gramaticals

LA IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT

-         Per a que les relacions interculturals creixin i no només siguin parelles de conversa, es poden dur a terme:

o   Organització d’activitats de lleure interculturals a partir d’ofertes de lleure existents.

o   Organització de programes interculturals de barri o de municipi.

-         L’objectiu és la implicació màxima de la societat civil.

-         La integració no és un procés unilateral, la societat també ha de ser receptora.

IN

MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES

Dins d’aquest enllaç podeu trobar el document: http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

INTRODUCCIÓ

Aquest, és un document que proporciona unes bases comunes per a la descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües. En aquest,  es descriu d’una manera exhaustiva el que han de fer i aprendre els aprenents d’una llengua a l’hora de comunicar-se i quins coneixements i habilitats han de desenvolupar per a poder actuar d’una manera efectiva.

El que hem de tenir en compte és que en cap moment es donen respostes ni solucions concretes a qüestions o problemàtiques concretes sinó, plantejaments i anàlisis però no resolts. Per tant, la seva finalitat és presentar diferents opcions i convidar al lector a reflexionar sobre la seva pràctica habitual i ajudar-lo a prendre les seves pròpies decisions.

ESQUEMA DEL DOCUMENT

Aquest document es troba dividit en els següents apartats:        

     

•      Prefaci, notes per a l’usuari i sinopsi
•          Capítol 1. El marc de referència europeu en el context polític i educatiu.
•          Capítol 2. Enfocament adoptat
•          Capítol 3. Nivells comuns de referència.
•          Capítol 4. L’ús de la llengua i l’usuari o aprenent
•          Capítol 5. Les competències de l’usuari o aprenent
•          Capítol 6. Aprenentatge i ensenyament de la llengua.
•          Capítol 7. El paper de les tasques en l’ensenyament de la llengua.
•          Capítol 8. Diversificació lingüística i currículum.
•          Capítol 9. Avaluació
•          Bibliografia general
•          Annex A. Procés de desenvolupament dels descriptors de domini de la llengua.
•          Annex B. Escales de descriptors.
•          Annex C. Les escales DIALANG
•          Annex D. Els enunciats “pot fer” d’ALTE.

En quant a aquest document em centraré en el Capítol 1 i en el Capítol 6.

CAPÍTOL 1. EL MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA EN EL CONTEXT POLÍTIC I EDUCATIU. 

En aquest capítol podem trobar resposta a les següents qüestions:

-         Què és el Marc europeu comú de referència? Explicat a l’inici.

-         Finalitats i objectius de la política lingüística del Consell d’Europa

L’objectiu principal és: “aconseguir una unitat més gran entre els seus membres” i perseguir aquesta finalitat “amb l’adopció d’accions comunes en el camp cultural”

Mesures generals:

- Assegurar que la població tingui al seu abast els mitjans necessaris per a poder conèixer les llengües del altres estats membres de la Unió Europea i així satisfer les seves necessitats de comunicació.

- Promoure, animar i donar suport a tots els docents i aprenents de les llengües. És a dir, fonamentar l’ensenyament i l’aprenentatge en les necessitats dels aprenents, adequar els objectius, desenvolupar mètodes i materials i desenvolupar instruments d’avaluació.

- Promoure la investigació i el desenvolupament per a que els diferents tipus d’aprenents puguin adquirir un domini comunicatiu de la llengua adequat a les seves necessitats concretes. Això implica: equipar tots els europeus per als reptes d’una mobilitat internacional; promoure la comprensió mútua, la tolerància, el respecte a les identitats i a la diversitat cultura; mantenir i desenvolupar la riquesa i la diversitat cultural europea; desenvolupar habilitats de comunicació entre fronteres; evitar els perills de la marginació; i promoure mètodes d’ensenyament que reforcin la independència de pensaments.

-         Què és el plurilingüisme?

Primer hem de distingir plurilingüisme de multilingüisme ja que el significat aquest segon terme és la coexistència de més d’una llengua en una societat determinada mentre que plurilingüisme és el coneixement de diferents llengües.

Aquest plurilingüisme permet als individus aconseguir una comunicació eficaç amb un interlocutor determinat, canviant d’una llengua o dialecte a un altre. D’aquesta manera un es pot expressar en una llengua i comprendre en una altra.

-         Per què és necessari el Marc?

1.   Per continuar intensificant l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües en els estats membres.

2.    Per assolir aquests objectius, l’aprenentatge de llengües ha de prosseguir durant tota la vida i convé promoure’l i facilitar-lo en tot el sistema educatiu, des del nivell preescolar fins a l’ensenyament d’adults.

3.   Per a l’aprenentatge de llengües a tots els nivells, amb la finalitat de:

• Promoure i facilitar la cooperació entre els organismes educatius de diferents països.

• Assentar, sobre una bona base, el reconeixement recíproc de les qualificacions en llengües.

• Ajudar els aprenents, els docents, els dissenyadors de cursos, els organismes examinadors i les administracions educatives a situar i coordinar els seus esforços.

-         Per a quins usos es destina el Marc?

Per a planificacions de programes d’aprenentatge de llengües, per a la planificació de la certificació de llengües i per la planificació d’un aprenentatge autodirigit.

Aquests programes poden ser: Globals (que l’aprenent progresi en totes les dimensions), ponderats (accentuen l’aprenentatge en certes direccions), modulars (milloren el domini d’una àrea limitada) o parcials (es responsabilitzen de certes activitats i habilitats i deixen altres de banda).

-         Quins criteris ha de complir el Marc?

Bàsicament aquest haurà de ser exhaustiu, coherent i transparent. 

“CATALÀ NORMALITZAT EN UN MÓN MULTILINGÜE” Bernat Joan i Marí

   PREGUNTES AMB RESPOSTA

1.   Quins són els inconvenients de perdre una llengua?(14) Quan es perd una llengua no només desapareix un instrument de comunicació entre persones que la tenen en comú, sinó també una manera d’entendre el món i d’interpretar la realitat.

2.   Què són les llengües regionals?(34). Quan al costat de l’anglès existeixen llengües de gran difusió que també tenen un paper important en el món de la intercomunicació entre pobles i societats. Són llengües d’abast supranacional, però no comparables amb la interllengua mundial.  Ex: xinés, espanyol, francès, l’àrab, portuguès, rus, hindi, turc...

3.   Quina diferència hi ha entre llengua minoritzada i llengua minoritària? (36). Les llengües minoritzades són llengües parlades amb la normalitat dins la pròpia comunitat lingüística, que marquen un àmbit lingüístic comú i que són transmeses generacionalment. Però no constitueixen un instrument lingüístic que permeti de fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la pròpia societat. Les llengües minoritàries són llengües del tot residuals, amb transmissió generacional dubtosa i sense perspectives de recuperació, o amb perspectives molt difícils. La llengua catalana seria un exemple de llengua minoritzada.

4.   Què fa que a una comunitat el grau de formalitat de la llengua catalana sigui major? (59) dependrà, com a factor fonamental, de la capacitat que tingui la nostra societat d’incorporar a la comunitat lingüística catalana el gran contingent de població nouvinguda.

5.   Què és el català? (66) És una llengua romànica parlada a quatre estats diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia. Compta amb la major part del territori dins l’Estat espanyol. Els territoris on es parla la llengua catalana són: la Catalunya nord (a l’Estat francès), Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (Aragó), el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer (Sardenya).

6.   Per què el català no és una llengua oficial de la Unió Europea? (73). Per a què una llengua sigui oficial a la Unió Europea, ha de ser parlada pero comunitats lingüístiques que comptin amb un estat propi o que tinguin l’estat a favor. En aquest cas, no comptem amb cap dels dos elements que garanteixen l’oficialitat. No tenim un estat propi ni tampoc tenim un estat a favor ja que França ens nega l’existència i Espanya no considera la llengua catalana en peu d’igualtat amb l’espanyola.

7.   Què és el model jacobí? (74) Model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s’hi parli només una llengua. Hi ha diverses situacions que van des d’aquells estats que no amaguen gens ni mica aquest propòsit fins a aquells estats que defensen la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l’assimilació, com seria el cas de l’Estat espanyol.

8.   Què és el model lingüístic igualitari? (74) Estats que no tenen una llengua com a pròpia, sinó que diverses llengües són oficials. Com per exemple, Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o Canadà.

9.   Què hem de tenir en compte a l’hora de defensar els nostres drets com a comunitat lingüística? (78)

a.   Ens hem de fixar en aquelles que han aconseguit la plena normalitat lingüística.

b.   Hem de ser coherents en les nostres reivindicacions

c.   La plena oficialitat del català no crearà un efecte dominó

d.   L’excepcionalitat crea malentesos.

e.   La dignificació del català depèn dels dirigents catalanoparlants.

10.Quines són les eines d’enginyeria lingüística que milloren l’aprenentatge de les llengües entre nosaltres? (93)

a.   OPTIMOT: servei d’atenció de consultes lingüístiques adreçat a empreses i a la ciutadania a través d’Internet o per via telefònica ideat per la Generalitat de Catalunya.

b.   TERMCAT: es proposa garantir la qualitat i la disponibilitat de recursos i mètodes de treball als sectors públics i privats i impulsar la participació i la implicació de la societat en totes les seves activitats per a promoure, en un escenari multilingüe, el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana i contribuir al progrés general d’aquesta llengua en tots els àmbits socials

c.   SERVEI DE TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA: Ofereix la possibilitat de realitzar traduccions automàtiques per a parells de llengües, com ara català-francès, català-anglès, català-alemany, etc. És creat per la Generalitat de Catalunya.

d.   PLATS A LA CARTA: Eina informàtica que facilita al sector de la restauració la confecció de les cartes en català i permet traduir-les a l’espanyol, alemany, anglès, francès i italià.

e.   CURS DE CATALÀ EN LÍNIA: Ha estat una iniciativa de la Secretaria de Política Lingüística i l’Institut Ramon Llull amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística. És un projecte conjunt per a l’aprenentatge de la llengua catalana basat en els enfocaments metodològics que proposa el Consell d’Europa en el Marc europeu de referència per a les llengües (2001) i consistent en l’elaboració d’un curs de català de format virtual, de quatre nivells d’aprenentatge.

f.    VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA: Projecte de participació lingüística que posa en contacte persones que volen destinar una part del seu temps a conversar en català amb persones que tenen coneixements bàsics d’aquesta llengua i que volen adquirir seguretat a l’hora de parlar-la i millorar la seua fluïdesa oral.

PREGUNTES SENSE RESPOSTA

-      Per què no podem aplicar una política lingüística com ara be a Suïssa i Bèlgica amb la Carta de la Llengua Neerlandesa?

-      El català es parlat a molts territoris, compta amb cadenes de televisió, revistes, literatura... Què més és necessari fer per què el català sigui considerat llengua europea?

-      Com s’està lluitant per què el català no esdevingui una llengua minoritària i sí una llengua plenament normalitzada?

-      Per què hi ha tants de prejudicis amb la llengua catalana i no amb altres com el neerlandès?

-      Són els defensors del bilingüisme monolingües?