PREGUNTES AMB RESPOSTA
1. Quins són els inconvenients de perdre una llengua?(14) Quan es perd una llengua no només desapareix un instrument de comunicació entre persones que la tenen en comú, sinó també una manera d’entendre el món i d’interpretar la realitat.
2. Què són les llengües regionals?(34). Quan al costat de l’anglès existeixen llengües de gran difusió que també tenen un paper important en el món de la intercomunicació entre pobles i societats. Són llengües d’abast supranacional, però no comparables amb la interllengua mundial. Ex: xinés, espanyol, francès, l’àrab, portuguès, rus, hindi, turc...
3. Quina diferència hi ha entre llengua minoritzada i llengua minoritària? (36). Les llengües minoritzades són llengües parlades amb la normalitat dins la pròpia comunitat lingüística, que marquen un àmbit lingüístic comú i que són transmeses generacionalment. Però no constitueixen un instrument lingüístic que permeti de fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la pròpia societat. Les llengües minoritàries són llengües del tot residuals, amb transmissió generacional dubtosa i sense perspectives de recuperació, o amb perspectives molt difícils. La llengua catalana seria un exemple de llengua minoritzada.
4. Què fa que a una comunitat el grau de formalitat de la llengua catalana sigui major? (59) dependrà, com a factor fonamental, de la capacitat que tingui la nostra societat d’incorporar a la comunitat lingüística catalana el gran contingent de població nouvinguda.
5. Què és el català? (66) És una llengua romànica parlada a quatre estats diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia. Compta amb la major part del territori dins l’Estat espanyol. Els territoris on es parla la llengua catalana són: la Catalunya nord (a l’Estat francès), Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (Aragó), el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer (Sardenya).
6. Per què el català no és una llengua oficial de la Unió Europea? (73). Per a què una llengua sigui oficial a la Unió Europea, ha de ser parlada pero comunitats lingüístiques que comptin amb un estat propi o que tinguin l’estat a favor. En aquest cas, no comptem amb cap dels dos elements que garanteixen l’oficialitat. No tenim un estat propi ni tampoc tenim un estat a favor ja que França ens nega l’existència i Espanya no considera la llengua catalana en peu d’igualtat amb l’espanyola.
7. Què és el model jacobí? (74) Model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s’hi parli només una llengua. Hi ha diverses situacions que van des d’aquells estats que no amaguen gens ni mica aquest propòsit fins a aquells estats que defensen la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l’assimilació, com seria el cas de l’Estat espanyol.
8. Què és el model lingüístic igualitari? (74) Estats que no tenen una llengua com a pròpia, sinó que diverses llengües són oficials. Com per exemple, Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o Canadà.
9. Què hem de tenir en compte a l’hora de defensar els nostres drets com a comunitat lingüística? (78)
a. Ens hem de fixar en aquelles que han aconseguit la plena normalitat lingüística.
b. Hem de ser coherents en les nostres reivindicacions
c. La plena oficialitat del català no crearà un efecte dominó
d. L’excepcionalitat crea malentesos.
e. La dignificació del català depèn dels dirigents catalanoparlants.
10.Quines són les eines d’enginyeria lingüística que milloren l’aprenentatge de les llengües entre nosaltres? (93)
a. OPTIMOT: servei d’atenció de consultes lingüístiques adreçat a empreses i a la ciutadania a través d’Internet o per via telefònica ideat per la Generalitat de Catalunya.
b. TERMCAT: es proposa garantir la qualitat i la disponibilitat de recursos i mètodes de treball als sectors públics i privats i impulsar la participació i la implicació de la societat en totes les seves activitats per a promoure, en un escenari multilingüe, el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana i contribuir al progrés general d’aquesta llengua en tots els àmbits socials
c. SERVEI DE TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA: Ofereix la possibilitat de realitzar traduccions automàtiques per a parells de llengües, com ara català-francès, català-anglès, català-alemany, etc. És creat per la Generalitat de Catalunya.
d. PLATS A LA CARTA: Eina informàtica que facilita al sector de la restauració la confecció de les cartes en català i permet traduir-les a l’espanyol, alemany, anglès, francès i italià.
e. CURS DE CATALÀ EN LÍNIA: Ha estat una iniciativa de la Secretaria de Política Lingüística i l’Institut Ramon Llull amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística. És un projecte conjunt per a l’aprenentatge de la llengua catalana basat en els enfocaments metodològics que proposa el Consell d’Europa en el Marc europeu de referència per a les llengües (2001) i consistent en l’elaboració d’un curs de català de format virtual, de quatre nivells d’aprenentatge.
f. VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA: Projecte de participació lingüística que posa en contacte persones que volen destinar una part del seu temps a conversar en català amb persones que tenen coneixements bàsics d’aquesta llengua i que volen adquirir seguretat a l’hora de parlar-la i millorar la seua fluïdesa oral.
PREGUNTES SENSE RESPOSTA
- Per què no podem aplicar una política lingüística com ara be a Suïssa i Bèlgica amb la Carta de la Llengua Neerlandesa?
- El català es parlat a molts territoris, compta amb cadenes de televisió, revistes, literatura... Què més és necessari fer per què el català sigui considerat llengua europea?
- Com s’està lluitant per què el català no esdevingui una llengua minoritària i sí una llengua plenament normalitzada?
- Per què hi ha tants de prejudicis amb la llengua catalana i no amb altres com el neerlandès?
- Són els defensors del bilingüisme monolingües?
No hay comentarios:
Publicar un comentario